miércoles, 30 de octubre de 2013

Cuina Carletina: Panellets



Els panellets són uns pastissos menudets, i de diverses formes, fets a base de massapà i altres ingredients que els donen un sabor i aroma característics. Són les postres típiques de la diada de Tots Sants a Catalunya, Eivissa, Aragó, Comunitat Valenciana i altres llocs relacionats, juntament amb les castanyes, els moniatos o el vi dolç (típicament moscatell, mistela, vi de missa o vi ranci). Cal situar l'origen dels panellets al segle XVIII, quan tenien un caràcter sacramental. 

Els panellets són els bombons de la tardor; 
uns dolços tradicionals molt energètics, pensats per combatre el fred i que cada any arriben puntuals per Tots Sants, encara que la roba d'abric encara seguisca a dins de l'armari. La base més característica dels panellets és una barreja d'ametlles crues mòltes, sucre i clara d'ou batuda a punt de neu. Sovint, i perquè siga més econòmic, s'hi afegeixen creïlles bullides (o moniatos bullits). Tots els tipus es couen al forn. Els més famosos són els de pinyons.



Història: Per Tots Sants els campaners havien de tocar a difunts tota la nit per tal que ningú no s'oblidés de resar per les ànimes del purgatori i pels fidels difunts. A la mitjanit, veïns i feligresos s'apropaven a l'església i compartien amb els campaners fruits secs, galetes, dolços i vi dolç. D’este origen se n'ha derivat la Castanyada, festa en la qual es consumeixen estos dolços anomenats panellets i les castanyes cuites a la brasa del carbó o al forn.

Avui en dia els panellets es compren a la pastisseria o es fan a casa, i es fa una festa per gaudir en família o amics d’estos productes de tardor. També n'hi ha que tenen la forma d'un os d'esquelet, una manera divertida de fer referència a la festivitat de Tots Sants o el dia dels difunts.



Ingredients:

1kg de farina d'ametlla crua Marcona

800gr. de sucre

150gr. de creïlla bullida amb pell (o moniato)

La pell de mitja llima ratllada

30gr. d'anís dolç



Recepta:


Una volta està la creïlla (o el moniato) bullida i pelada la xafem ben bé amb una forqueta. Amb les mans ben netes farem una massa barrejant la creïlla amb el sucre i la farina d'ametlla. Afegirem l'anís i la pell de llima i ho acabarem de treballar fins que ens quede ben lligat i es desenganxe del recipient. Este massapà el deixarem reposar unes dotze hores tapat a la nevera perquè ens agafe una miqueta de cos.

 Passat este temps agafarem porcions del massapà i en farem boles. 

En un bol a part barrejarem pinyons amb una mica de rovell d'ou i arrebossarem les boles amb els pinyons (el truc per poder enganxar amb més facilitat els pinyons a les boles és mullar els pinyons amb una mica de rovell allargat amb aigua). Els posarem en safates de forn una mica separats i els courem a 225ºC fins que agafen color.

Un volta tenim la base de massapà podem fer moltes varietats de panellets. Els podem arrebossar de coco rallat, amb ametlla filada, podem afegir-hi café soluble al massapà (una proporció de 30 gr de café per quilo de massapà), també podem substituir la creïlla pel moniato, etc.
Hi ha moltes versions dels panellets, hi ha qui no hi posa gens de creïlla i hi posa una mica d'aigua per barrejar els ingredients, es pot baixar la quantitat de sucre si veiem que són massa dolços, o també perquè isquen més econòmics podem posar més quantitat de creïlla per allargar el massapà.



- Panellets de café: Agafarem un quilo de massapà i hi barrejarem 30gr. de café soluble.


- Panellets de xocolate:
 Posarem uns 50gr. de cacau soluble (tipus Nesquik o Cola-cao) per cada quilo de massapà.


- Panellets de taronja:
 Quan siga hora de pastar el massapà hi ratllarem 3 o 4 pells de taronja per quilo.



martes, 29 de octubre de 2013

Fiscalia acusa a la pediatra de Carlet d'estafar més de 60 mares



La pediatra de Carlet que presumptament subministrava vacunes falses està acusada d’estafar a seixanta mares, segons confirmaren fonts pròximes al cas. La titular del jutjat d’Instrucció número 1 de Carlet ha tancat les indagacions i el fiscal ultima l’escrit d’acusació. La metgessa, que deixà el seu lloc a Carlet, suposadament cobrava a les mares entre 79 i 90 euros per vacunes que no necessitaven els xiquets i els injectava aigua destil·lada.

A més a més, la doctora va convéncer unes quaranta dones majors de quaranta anys que necessitaven la vacuna del papil·loma que es proporcionava a adolescents les cobrà entre 400 i 800 euros. La fiscalia té previst acusar la doctora per un delicte de falsedat en document públic i un altre d’estafa.

L’acusació particular, que defensa els drets d’una trentena d’afectats, també vol imputar a l’acusada un suposat delicte contra la salut pública perquè hi ha mares que creuen que els seus fills estan protegits i només han rebut aigua destil·lada. La imputada confessà davant la magistrada del cas els fets, però al·legà en la seua defensa que en cap moment aplegà a injectar substàncies que pogueren resultar perilloses per a la salut. De fet, reconegué que els administrava “sèrum innocu” perquè els xiquets notaren la punxada però que no corren cap risc.

La dona declarà que enganyà a les víctimes per “necessitat econòmica” ja que tenia la nòmina embargada. La metgessa suposadament cometé l’estafa entre el 2008 i finals del 2011. La pediatra subministrava les vacunes en el centre de salut de Carlet, un consultori de Benimodo i fins i tot a l’hospital de la Ribera. La imputada assegurava a les víctimes que podia proporcionar-los les vacunes més barates que si les compraven en la farmàcia.

R.F. - Levante EMV

domingo, 27 de octubre de 2013

Carlos Soriano es proclama campió en l'Open Nacional de Navalmoral de la Mata

El carletí Carlos Soriano s'ha proclamat este cap de setmana campió en l'Open Nacional de Fisicoculturisme, celebrat a la localitat extremenya de Navalmoral de la Mata. 






Ilda Herrera i Ángeles Abel segon premi en el Campionat Internacional de Maquillatge

La carletina Ilda Herrera i Ángeles Abel, propietària d'un centre de bellesa a l'Alcúdia, han guanyat el segon premi en el Campionat Internacional de Maquillatge celebrat este cap de setmana a Munich (Alemanya). 


Gala Carlet en Dansa en benefici Apadicc


jueves, 24 de octubre de 2013

Carlet pateix el pitjor increment d'IBI urbana amb màxims històrics


Bloc-Compromís denuncia que el PP encareix el rebut de l’IBI urbana a Carlet fins a màxims històrics

Si el PP de Carlet es nega a una nova valoració cadastral més justa, Compromís la demanarà directament a la Direcció General del Cadastre

Durant els últims  dies la ciutadania de Carlet està rebent les notificacions per fer front a l’IMPOST DE BENS IMMOBLES (IBI), amb un increment extraordinàriament elevat. Aquesta pujada és deguda a l’increment del valor dels immobles provocada per una revisió cadastral de l’any 2008, que comporta l’increment gradual del valor els 10 anys següents. Justament quan  més baixos estan els valors reals dels immobles, el PP augmenta els rebuts d’IBI a xifres d’autèntic rècord.

Segons la portaveu de Compromís, Maria Josep Ortega “Ens trobem en el  quart any que  patim les conseqüències d’una revisió cadastral injusta, que el PP es va negar a paralitzar a Carlet quan ho vam demanar, pel seu afany recaptatori. Ara ens trobem pagant un IBI unflat i injust d’uns immobles que han baixat més d’un 30% el seu valor i en els pitjors moments econòmics de crisi que estan patint-se.” 

L’any 2008 Bloc-Compromís ja va demanar la paralització de la revisió cadastral per trobar-nos en plena bombolla immobiliària, tal i com van fer altres municipis també governats pel PP, com ara el de València. Ortega ha manifestat que “El PP es va oposar a la petició així com també s’ha oposat a aplicar el tipus mínim obligatori de gravamen que és del 0,4%, molt lluny del  0,67 % que està aplicant actualment”.

Compromís demanarà l’aplicació del gravamen mínim legal, és a dir del 0,4 %, fins que la Direcció General del Cadastre faça una nova valoració col·lectiva de caràcter general o revisió cadastral a Carlet. Segons Ortega "cinc anys després d’estar patint una revisió cadastral injusta i emparats per la Llei del Cadastre, anem a exigir una  revisió dels valors cadastrals del municipi per reduir la quota tributària de l’IBI. És per això que presentarem una moció demanant obrir un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general dels béns immobles del terme municipal de Carlet, aprovant una nova ponència de valors cadastrals conforme amb la situació actual del mercat immobiliari.”

Ortega ha afegit que “Si el PP vota en contra, des de  Compromís ens comprometem a fer la sol·licitud a la Direcció General del Cadastre perquè actue d’ofici i acabar amb  la injustícia que han provocat en el  nostre poble”.

Un estudi desvela que el 41% dels xiquets de Carlet d'entre 10 i 14 anys tenen excés de pes.



Les dades s’han obtingut entre els escolars de Carlet i mostren un augment d’incidència en els últims anys amb malalties associades.

L’obesitat infantil és una de les malalties considerades com l’epidèmia del segle XXI segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS); és per això que les infermeres del Centre de Salut de Carlet han volgut realitzar un estudi per a conéixer la proporció d’afectats en el nostre municipi. Segons este informe, el 41% dels escolars d’entre 10 i 14 anys tenen excés de pes i d’estos, un 19% es considera sobrepès.

Estes xifres, que es troben dins de la mitjana de la Comunitat Valenciana (44% excés de pes), demostren un important augment d’incidència en els últims anys. “Amb este estudi, a més de conéixer la prevalença, hem volgut valorar els riscos que provoca en altres malalties com les cardiovasculars, diabetis, colesterol” explica la coordinadora d’Infermeria de Carlet i directora d’este projecte, Maria Carmen Hernández. D’esta manera, s’ha descobert la gran incidència en els xiquets amb obesitat que té la diabetis tipus dos que abans era considerada només una malaltia d’adults. A més a més, també hem vist com molts casos de menors que presenten alteracions en la tensió i alts nivells de colesterol.

El següent pas després de l’estudi és la posada en marxa d’un programa d’atenció als xiquets. “Hem de sensibilitzar les mares i pares que l’obesitat no només s’associa amb l’estètica sinó que és un risc potencial”, assenyala Hernández. Una de les característiques que distingeixen este estudi realitzat per professionals del Departament de Salut de la Ribera és que ha estat realitzat pel sector d’infermeria a causa d’observar la incidència de malalties associades en els pacients.

Este estudi també serveix per a conéixer els recursos necessaris de Carlet i per a començar a tractar els xiquets abans que siguen adults i les malalties siguen més greus. “El principal tractament en estos casos és realitzar canvis en els hàbits de vida, tant nutricionals com d’exercici. I treballar amb tota la família abans que els mals hàbits estiguen implantats”, apunta la coordinadora d’Infermeria de Carlet. Degut a la mateixa observació, les infermeres han esbrinat que estos canvis han de realitzar-se el més prompte possible perquè siguen efectius.

martes, 22 de octubre de 2013

Gravacions de Tele Carlet a finals dels 80 al Bodegó, la Base i el Groc

Inici de curs dels Júniors M.D. Carlet



Dissabte passat, l'agrupació juvenil Júniors M.D. Carlet va donar el tret d'eixida a l'inici del nou curs 2013-2014. Durant la vesprada, els xiquets van conéixer els educadors que els acompanyaran durant tot l'any així com el fil conductor que cada curs durà. 

Enguany, el centre compta amb 200 xiquets i xiquetes, dels quals, més de 60 corresponen al primer curs, 5é de primària. Des del moviment juvenil també destaquen les huit noves incorporacions a la plantilla d'educadors. 






lunes, 21 de octubre de 2013

El Govern pretén eliminar els jutjats de Carlet


La nova llei de planta i demarcació judicial que prepara el Govern d’Espanya i que contempla la supressió de l’actual mapa de partits judicials per a concentrar els jutjats en les tres capitals de la província ha generat una cascada de reaccions contràries en la Comunitat Valenciana. Si bé en l’àmbit dels magistrats, amb el jutge degà Pedro Viguer al capdavant, dóna suport a un projecte que “agilitzarà” la justícia i “millorarà” les càrregues de treball, el Consell alcaldes dels partits judicials es mostren en contra.
En l’àmbit de l’advocacia, almenys els que desenvolupen la seua activitat lluny de la capital, la proposta de reforma tampoc agrada. Rafael Ortiz, delegat a Ontinyent de l’Il·lustres Col·legi d’Advocats de València (ICAV), realitza una “valoració totalment negativa” d’una reforma de la qual no se sap “quant va a estalviar”. Ortiz apunta que els quatre jutjats d’Ontinyent (34 pobles) “està molt empantanegat”. El delegat d’ICAV suggereix que, de fer reformes, es cree un cinqué jutjat a Ontinyent. El propi, Fernando De Rosa, vicepresident del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) reconegué que la ràtio d’assumptes del partit judicial era per a tindre 5,5 jutjats, recordava ahir Ortiz.
"Entenc que a Mislata, Paterna o els voltants de València ben comunicats es baralle la possibilitat de portar-los a València, però a Carlet o Ontinyent, en l’extrem de la província, és una barbaritat", alega.
El ben cert és que a Ontinyent el malestar és molt gran. Des de l’ajuntament que presideix Jorge Rodríguez indicaren ahir que van a iniciar esta setmana contactes amb els advocats, procuradors i agents socials del partit judicial per a realitzar una campanya i “conscienciar” contra la reforma del ministre Gallardón.

Font: J.L.G Levante-EMV

El festival de bandes de Carlet celebra la seua XXXVa edició



El Teatre Giner va acollir dissabte la XXXV edició del Festival de Bandes de Música Ciutat de Carlet, organitzat en esta ocasió per l'Agrupació Musical l'Artística de Carlet i patrocinat per l'Ajuntament de Carlet.
Va obrir l'acte la banda invitada, la Societat Unió Musical de Godelleta, dirigida per Jesús Perelló, que va interpretar el pasdoble Peña Vinazade Mariano Puig,  Samsó i Dalila de C. Saint-Saëns i La simfonia del nou món d’A. Dvorak.
La banda de la Societat Unió Musical de Carlet, dirigida per Roberto Forés, va interpretar el pasdoble Flor de Roser d'Abdón García, l'Homenatge a la sarsuela adaptat per Josep Mur i Pins de Romad'Ottorino Respighi.
En últim lloc va actuar la banda organitzadora del festival, l'agrupació musical l'Artística de Carlet, que va interpretar el pasdoble de Gonzalo Gómez i Vicente Soler Extremadura, música i vida,després el Poema alpestre de Franco Cesarini i per a finalitzar Libertadores d'Óscar Navarro. Finalment, la banda va interpretar l'Himne de la Comunitat Valenciana.

Crespo visita l'escoleta Ninos



L'alcaldessa de Carlet, Mª Ángeles Crespo, i l'edil d'Educació, Laura Sáez, han visitat l'Escola Infantil Municipal Ninos de Carlet amb motiu de l'inici del curs escolar 2013/2014.Este centre educatiu per a xiquets de 0, 1, 2 i 3 anys compta enguany amb 102 alumnes i 7 classes. Es tracta del quart curs escolar d'esta jove escola infantil que va obrir les portes al setembre del 2010.  Este curs han sigut admesos el 100 % dels alumnes que van sol·licitar plaça.
La jornada escolar completa és de 8.50 a 17.10 hores durant onze mesos, de setembre al 31 de juliol, amb l'opció de menjador inclosa. L'objectiu d'esta mesura és intentar aconseguir una millor conciliació entre la vida laboral i familiar. L'Escola Infantil Municipal Ninos també disposa de servei addicional de 8 a 9 i de 17 a 18 hores.
Les aules estan equipades amb els elements propis de cada edat; les aules destinades als més xicotets (de 0 a 1 any) compten amb bressols perquè els bebés puguen descansar en comoditat durant els seus períodes de son. La resta d'aules compta amb els jocs pedagògics i didàctics adequats per a cada edat. Així mateix, les instal·lacions es complementen amb un menjador, un pati de jocs i una sala d'usos múltiples.
Totes les aules confluïxen i estan vinculades a un espai exterior de jocs. Entre totes les aules estan emplaçats els lavabos per als serveis higiènics que són espais de vidrieres per a facilitar el control dels xiquets. El personal de l’EI Ninos està compost per 12 persones: 7 tutores (una per aula), una directora, una assessora, 1 monitor de suport, una psicòloga i una cuinera.
L'alcaldessa de Carlet, Mª Ángeles Crespo, ha indicat que es tracta d'un servei molt important. “L'Escola Infantil Municipal Ninos ha iniciat enguany el seu quart curs escolar de vida. En estos quatre anys s'ha convertit en un servici bàsic en la localitat, oferint el millor servici perquè els alumnes tinguen la formació pedagògica adequada i que els pares puguen conciliar de la millor manera possible la vida familiar i la laboral”.

Exposició d'instruments tradicionals fets de canya i fusta



Divendres passat, el president de la Fundació Caixa Carlet, Salvador Tapia Alcover, va inaugurar l’exposició “Instruments tradicionals fets de canya i fusta”; elaborada per la comissió de la falla Plaça Santa Llúcia de Torrent. L’exposició recull més d’una vintena d’instruments musicals que poden realitzar-se amb estos materials, així com el seu procés d’elaboració a través de fotografies explicatives.

La peça estrella de la inauguració va ser una “matraca” de campanar.

 Tapia donà la benvinguda als assistents i explicà que l’exposició té principalment una finalitat didàctica, ja que més de 1.000 escolars de Carlet passaran per la sala on, a més d’explicar-los com s’elaboren i com sonen estos instruments, en construiran amb les seues mans i se’ls enduran a casa.

 El president també va voler remarcar que, actes com estos, demostren el paper tan important que realitzen les comissions falleres a les nostres ciutats, preservant la identitat cultural dels valencians i apropant-la a tots els veïns.



A l’acte va acudir Modest Muñoz, regidor de Cultura i Falles de Torrent, altres regidors de la Corporació Municipal de Torrent, la presidenta de la falla, Lucía Piqueras, acompanyada del secretari Ramón Navarro i les falleres majors, l’alcaldessa de Carlet, Mª Ángeles Crespo, membres de la Corporació Municipal de Carlet, patrons de la Fundació Caixa Carlet i representants de les diferents associacions del poble. 

Fins al 22 de novembre la mostra estarà oberta en la Sala d’Exposicions de la Casa de la Cultura.





domingo, 20 de octubre de 2013

El Cabeçolet, la Mola i la Font Blanca




Text: Antoni Martínez i Bonet
Foto: Maria Giner

El Cabeçolet, la Mola i la Font Blanca de Carlet.

El triangle que formen el Cabeçolet, la Mola i el vèrtex gloriós de la Font Blanca és, sens dubte, un paratge magnífic. El viatger que a dalt la lloma de ponent mira al llevant omplirà els ulls d’una verdor intensa. La frondositat agrícola dels horts de tarongers i fruiters, els camps conreats deixant a la llum del sol la carn encesa d’una terra rogenca li atorgaran la sensació de ser quelcom més que una peça de la natura que l’envolta.

S'hi veurà dintre, com artifici humà que ha ajudat a la transformació d’aquest paradís. Garrofers centenaris se’l miraran, oliveres de troncs torçuts pel temps li oferiran el record silent de la història viscuda, regadores, canals i el corrent de l’aigua sorollant conferiran, al curiós, una impressió perpètua de que tot brolla i creix a voluntat del sol, a voluntat també dels homes. Si, agosarat, es posa a passejar pel llit de qualsevol barranc dels molts que arrapen la pell del cap de la vall, sovint tindrà als peus la vegetació variada de les nostres terres. Baladres i margallons, timó i l’imponent llentiscle, matolls d’arraposa coscolla i d’altres herbes s’escampen entre cudols arrodonits, per les parets abruptes, pels racons on l’aigua d’una obligada riera ha fet cau i ha volgut, golosa, menjar-se la terra.

El Cabeçolet és una llometa no gens atrevida. Les casetes fan d’ell un petit eixam de gent que a l’estiu busca la fresca d’un llevantet amable. Els camins que el creuen són estrets, caragolats com les serps. Orgullós de ser menut es mira amb la Mola, més granduseta, també espurnejada de construccions per a estiuejar, tatuada de la mateixa manera per camins onejants, on les figueres, a l’agost i per la vesprada, criden al cel amb la fragància atapida de les seues fulles.Tots dos muntijols són l’entrada cap a estreps més atrevides, on la Font Blanca s’ha fet de la natura, passant per la mà dels homes, a més naturalitat.

Representació carletina en el Trail i la Marxa Senderista d'Énguera

Un nombrós grup de carletins ha assistit hui al Trail-Marxa Senderista Enguera-La Umbría/La Plana. Un matí d'esport compartit entre els membres del Matamon Trail, el C.A els Coixos i el Triatló Carlet.



viernes, 18 de octubre de 2013

El futur del caqui a la Ribera




Eduard Esparza
Responsable del caqui en la Unió de Llauradors

L'any 2012, la superfície de cultiu de caqui es xifrava en 6.500 hectàrees, el que suposa un augment del 250% respecte a l’any 2002, on gaire bé n’hi havia plantades 1.998. La previsió de collita per a eixe any era de 139 milions de quilos per al conjunt de l’estat espanyol; la immensa part d’ells, un 93%, produïts en la Comunitat Valenciana. De la mateixa manera, en una sola comarca, la Ribera Alta, s'esperaven al voltant de 120 milions de quilos, és a dir, el 86% de la producció estatal. La Denominació d’Origen esperava eixe mateix any aplegar als 75 milions de kg de producció, després del parèntesi dels dos anys de lluita contra el fong de mycrospharella, del qual, per cert, la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat Valenciana encara deu les ajudes per a combatre’l i que ascendeixen a un milió d’euros.

En un període de quinze anys (1996-2011), la producció augmentà un 2.100%, i els preus mitjans per a eixe mateix període s’incrementaren un 30%, passant dels 0,24€/kg de 1996 als 0,35€/kg de 2011. Lògicament, el conreu del caqui atrau totes les mirades dels agricultors de la zona de la Ribera i posteriorment, a escala nacional; les administracions (cursos de poda, recerca de noves varietats alternatives, lluita contra la mycospharella…) i fins i tot la indústria agroalimentària.

Encara que de forma vacil·lant, el caqui es va percebre des del principi com a alternativa al cultiu de cítrics, una volta esgotada la fórmula comercial històrica i sense possibilitat de trobar alternatives viables de rendibilitat (reducció de costos per la via de superació del minifundisme, introducció de la maquinària, minorització de costos laborals i descapitalització del llaurador) i el deute de la indústria agroalimentària, amb una  impossibilitat de finançament, nul·la d’adaptació als mercats (fracàs en la búsqueda d’una clementina de segona campanya, polítiques agràries desnortades i tremendament ideologitzades, baixíssima concentració de l’oferta etc.). En evident contrast, els resultats positius econòmics per a l’agricultor en esta última dècada han generat un interés per qualsevol tema associat al caqui, i per extensió, a altres cultius diferents dels cítrics (mangrana, kiwi, noves varietats d’albercoc, paraguaians…).

¿Amb tot allò exposat anteriorment, com no pensar que el caqui té un futur prometedor? Ara bé, com qualsevol conreu, el caqui té uns factors limitats: unes exigents necessitats hídriques i el fet que un excés de salinitat faja madurar més prompte la fruita i fer-la créixer, un complex maneig de la poda, un adobament racional, un risc de malalties greu, la ceratittis capitata, una fisiologia pròpia aparentment molt sensible a condicions climatològiques canviants… factors tot ells superables en molts dels casos pel treball dels tècnics i de les productores, però que vistos en conjunt no és estrany parlar del “miracle del caqui”.

Cal afegir que disposem de moltes poques varietats, la dificultat tècnica que suposa el tractament en cambres preparades per a la desastringència, a l’abast de poques empreses; que a la vegada suposa l’autèntica “punta de llança” per a la seua comercialització també suposa uns alts costos.
De moment, en la balança es perceben uns avantatges respecte a allò que hem dit: amb uns costos de plantació i manteniment fins a l’entrada en producció assimilables a la casuística del taronger. El caqui, a partir del quart any, ja entra producció, cosa que augmenta exponencialment en els següents anys. Els costos de producció, tot i que ara s’han de gestionar els tractaments de mycospharella són pròxims als cítrics. En canvi, la seua rendibilitat s’acosta al doble, degut al preu que percep el llaurador i la producció final comercialitzada per hectàrea, fet que,  al meu parer, és fonamental i que passa desapercebut moltes vegades degut a la dificultat de quantificar percentatges d’aprofitament de la collita.

Llavors, ¿per què és rendible el cultiu del caqui? Evidentment perquè tant la superfície conreada com la produïda segueix sent baixa respecte al cultiu de referència, la taronja. També, sens dubte, per les qualitats intrínseques de la fruita (grandària, color, gust), a la qual cosa s’ha d’afegir un complex tractament post-collita que possibilita una bona comercialització. Encara que, per a mi, possiblement l’èxit actual radique en l’existència d’una Denominació d’Origen que funciona i valoritza el producte. I també perquè són unes poques les cooperatives i comerços les que comercialitzen un percentatge altíssim de l’oferta, és a dir, en resum, que l’oferta que ix als mercats de moment està molt concentrada. El fet que l’oferta estiga concentrada ho diferencia dels cultius dels cítrics i altres fruits i eixe és, al meu modest mode d’entendre, una clau de l’èxit del caqui que esperem continue per molt de temps. 

jueves, 17 de octubre de 2013

Cuina Carletina: Faves bullides



Des de fa molt de temps, les faves han format part de la nostra cultura culinària. La fava és un dels llegums més antics de la nostra terra. Actualment, la fava ha deixat de ser només un producte amb un alt valor nutritiu i ha recuperat, a més, el seu valor gastronòmic. Les faves també es poden cuinar, per exemple amb embotits, bullides, fregides, en la paella, en l’arròs caldós, etc. Les faves tendres, consumides com a verdura, són un aliment molt ric en aigua (90%) i per tant, pobrament calòric (64 kcal/100g). Són riques en carbohidrats (10%) principalment complexos, proteïnes (5.4%) i fibra (4%). Les faves aporten potassi, calci, fòsfor, ferro, magnesi i seleni, com també carotens, vitamina A, C, niacina i àcid fòlic.

En la nostra llengua, la fava ha deixat unes quantes expressions quotidianes: No pintes fava / Estàs fava / Són faves comptades, entre d’altres.

Ingredients
Faves bullides, una recepta senzilla i saborosa.
- Un quilo de faves
- Tres fulles de llorer
- Una cabeça d’allls
- Pebre roig, pebre picant i pebre negre mòlt.
- Un ditet (opcional)
- Sal, oli d’oliva i dos litres i mig d’aigua
Posem la cassola al foc amb aigua: dos litres i mig. Aboquem les faves. Tirem mitja culleradeta de pimentó dolç i mitja més de pimentó picant per a contrarestar la dolçor de la fava. Afegim també dos cullerades soperes de sal. Xafem els alls i els afegim. Quan comence a alçar el bull, abaixarem el foc al mínim i ho deixarem coure entre hora i mitja i dos hores. Aneu tastant-les fins que veieu que estan cuites.