Visionaris del caqui fa vint-i-cinc anys

Enrique Machí s’introdueix pels seus camps i acaricia les branques dels caquiers amb dolçor. Arranca una d’elles mentre explica quins foren els inicis de la seua família en la producció fruitera que en l’actualitat està expandint-se com la bromera per la geografia valenciana, ja que representa una de les poques esperances per les quals els agricultors segueixen confiant en la viabilitat econòmica del sector. Machí, de Carlet, recorda els primers anys en els quals començà a plantar caqui. Fa aproximadament cinc dècades la Ribera ja comptava amb esta fruita, però va ser fa uns 25 anys quan una mutació natural fructificà en el primer arbre de la varietat Roig Brillant, l’anomenat Persimon.

Carlet i l’Alcúdia pugnen per la propietat d’este primer exemplar que donà un fruit d’una grandària superior que, al treballar-lo amb alcohol per a fer-lo dur, no perdia la dolçor. «Va ser quan a alguns se’ns encengué la llum i pensàrem que ja podíem comercialitzar amb esta fruita», explica el carletí. Foren poc els visionaris, molts pocs, infosos en aquell moment tots els llauradors (o la majoria) per l’elixir del benefici que proporcionava la taronja. El fet és que amb el temps va anar corrent-se la veu de la nova varietat i els agricultors anaren empeltant xicotetes branques de l’arbre original, l’Adam o l'Eva de la fruita que fa furor en l’actualitat. Els planteristes van reproduir després l’arbre i, hui, el 99% del caqui que es produeix a la Ribera (el centre valencià de la producció) és de la varietat Roig Brillant.

El caqui és originalment moll i abans es menjava amb cullera i quasi líquid. Era per això molt poc comercialitzable ja que quan estava en el seu punt bo durava pocs dies. «El secret per a la comercialització actual va ser quan en els magatzems descobriren com convertir-los en durs amb el tractament de CO2, ara es menja com una poma però amb el sabor del caqui. Va ser necessari que les cooperatives de la Ribera invertiren molts diners». El caqui és un arbre molt rendible. Machí, que produeix taronges i altres tipus de fruites amb pinyol, afirma que mai ha treballat amb un producte amb el qual es traguen més diners en relació amb allò que s’inveteix. Amb arbres farts de viure, l’any passat produí 5.000 quilos per fanecada. El qui produeix caqui està trencant una utopia, guanyar diners amb l’agricultura.

Carles Senso - La vida en la terrera / Levante - EMV