lunes, 15 de octubre de 2012

Cuina Carletina: El gínjol


El gínjol és el fruit del ginjoler, un arbre menudet que originari de l'Àfrica del Nord i Síria, es conrea a diversos països de la conca mediterrània des de temps molt antics. Fou introduït posteriorment a l'Índia i la Xina, on es conrea des de fa més de 4000 anys.
El gínjol, una fruita comestible de forma globosa, de color rogenc o marronós quan està madur, que sol ser cap al setembre. Conté només un pinyol i és molt similar a una oliva d'aspecte, però el seu gust recorda al de la poma.
Els gínjols són rics en sucres i contenen una important quantitat de vitamina C. Són apreciats pel seu valor nutritiu com a fruita, natural o assecada. La manera de fer preparacions culinàries amb gínjols és similar a les que es fan amb la poma i les prunes. És un dels fruits de la dieta mediterrània tradicional i fou el símbol del silenci a l'antiga Roma i es feia servir als temples de la Prudència. A la regiò de la Emília-Romanya es plantava un ginjoler a la zona exposada al sol per portar fortuna. Tot i que actualment el seu consum és molt reduït a les zones urbanes, encara és costum menjar gínjols a la tardor a comarques de Catalunya a llocs rurals de la Comunitat Valenciana i a la regió de Múrcia. Amb el gínjol es pot preparar l'allioli de gínjol, molt adient per acompanyar verdures bullides.
Actualment al Mediterrani els gínjols es mengen preferentment al Líban, Egipte, Tunísia, Grècia i a Itàlia. Hi ha molts camps plantats amb ginjolers a  la zona del Vèneto (Itàlia) on els gínjols es fan servir per la preparació de melmelades, xarops i un antic licor local. Tradicionalment la fusta del ginjoler s’ha usat a València, Illes Balears i Catalunya per a fer instruments musicals com les dolçaines o les gralles. Com a dada curiosa, el gínjol ha donat lloc a les següents expressions en valencià: "Més content que un gínjol" i “Tindre el cap de gínjol”
Ús medicinal i culinari
El gínjol també s'ha utilitzat com a expectorant i com a remei contra afeccions respiratòries, de la gola, faringitis i traqueïtis. Té propietats pectorals i emol·lients. Les arrels del ginjoler s'han utilitzat contra la febre. Solen menjar-se crus, però hi ha gent que acostuma a menjar-los torrats al forn com si foren xicotetes pomes torrades i després afigen una miqueta de mel per damunt. D’aquesta fruita també s’elaboren melmelades, licors, sucs, vinagres, te. etc


No hay comentarios:

Publicar un comentario