dijous, 31 juliol de 2014

El 28 de setembre, XXII Volta a peu de Carlet. Demà s’obri el termini per a la inscripció en la categoria absoluta.

Eixida Volta a Peu 2013 (Foto Els Coixos)

La distància de la categoria absoluta, com és habitual des de fa molts anys, serà de 10.000 m. Hi haurà control amb xip. La cursa està inclosa al IV Circuit Ribera del Xúquer.

Inscripcions
Cursa absoluta, a la web d’Els Coixos: 
 http://www.coixoscarlet.es/voltapeu.html#INSCRIPCIONS
del 01/08/2014 al 25/09/2014. (Màxim 1.000 participants)

Curses inferiors:
  • Xiquets que vulguen participar en el Circuit de la Ribera (Benjamins, alevins, infantils i cadets): a la web  d’Els Coixos del 25/08/14 al 25/09/14.
  • Resta de xiquets i categories: el mateix dia de la prova fins a trenta minuts abans de l’eixida de cada categoria.
Categories
CURSES INFERIORS
categories
nascuts
horari
distància
Cadets
en 1997-2000
9:30 h.
1500 m.
Infantils
en 2001-2002
tot seguit
1500 m.
Alevins
en 2003-2004
tot seguit
750 m.
benjamins
en 2005-2006
tot seguit
750 m.
Pre-benjamins
en 2007 08, 09
tot seguit
300 m.
Menudets
entre 2010 i 2014
tot seguit
200 m.

CURSA ABSOLUTA
categories
nascuts
horari
distància
Absoluta
fins a 1996
11:00 h.
10000 m.
Júnior
en 1995-1996
11:00 h.
10000 m.
Sènior
en 1994 i fins a veterà
11:00 h.
10000 m.
Veterans A
35 anys complits
11:00 h.
10000 m.
Veterans B
45 anys complits
11:00 h.
10000 m.
Veterans C
55 anys complits
11:00 h.
10000 m.
Minusvàlids
fins a 1996
11:00 h.
10000 m.



dimecres, 30 juliol de 2014

Donar sang: un gran gest que no costa gens


































Si donem sang fem una gran obra de generositat
El dijous 31 de juliol tenim ocasió de donar sang a Carlet. Amb això fem un gran gest de generositat que no ens costa gens.

Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 65 anys que pese almenys 50 quilos.
Es recomana que les dones donen sang un màxim de tres vegades l'any i els homes un màxim de quatre, sempre respectant que, entre donació i donació, ha de passar un mínim de dos mesos.

A diferència del que passa quan un es fa una anàlisi de sang, quan fem una donació, no hem d’estar en dejú. És recomanable haver fet una menjada normal. Tant per a la seguretat del donant com del receptor, es realitza una història clínica i una sèrie de proves abans de la donació. Després d'açò, s'analitza la sang.


Qüestionari previ a la donació
El primer pas per valorar si és convenient dur a terme una donació de sang és contestar un qüestionari orientat a detectar qualsevol possible factor de risc.
Les preguntes d'aquest document vénen determinades per llei i el seu objectiu és vetlar per la seguretat del donant i del futur receptor.

dimarts, 29 juliol de 2014

Tallada durant una hora la CV-50 a causa d’un nou incendi a Alzira

Fotografia del Centre de Coordinació d'Emergències

L’ incendi, que s’ha declarat abans de les 14 h de hui dimarts, està sent controlat i ha provocat el tall de la CV-50 a prop del barranc de l’Estret, en el terme d’Alzira en direcció a la Barraca d’Aigües Vives. A hores d’ara s’ha obert de nou el pas per la carretera. També s’han desallotjat preventivament algunes cases de camp de la zona pròxima a l’incendi.  Comencen a retirar-se també els mitjans aeris que havien acudit al lloc.


Article de l’historiador Jordi Rius sobre la realitat històrica de Sant Bernat, Maria i Gràcia



L’historiador medievalista Jordi Rius analitza les dades que la tradició ens ha llegat sobre Sant Bernat, Maria i Gràcia i comprova que encaixen perfectament amb la realitat històrica. A continuació reproduïm l'article publicat al seu blog.



Bernat d'Alzira, Maria i Gràcia: Els Sants de Poblet

L’anàlisi de les llegendes és un camp que disposa de nombroses publicacions dins l’àmbit de l’antropologia, la psicologia i la literatura, però molt poc treballat des del punt de vista de la història. Les llegendes en alguns casos ornamentades fins l’exageració, acostumen a tenir una arrel històrica indubtable que queda desdibuixada pel pas del temps i de l'exageració. Això fa que avui presentem la narració d’una llegenda històrica vinculada amb el monestir de Santa Maria de Poblet, la conversió al cristianisme d’Ahmet Ibn al-Mansur, el seu ingrés com a monjo del monestir i el seu martiri esdevenint Sant Bernat d’Alzira.


La tradició diu que Ahmet, fill de l'arrais de Carlet, va néixer a l’alqueria de Pintarrafes, i visqué a la cort del rei Llop, taifa de València i Múrcia entre 1147 i 1171. Enviat en ambaixada a Catalunya cap a l’any 1156, anà a Lleida, a veure una tia seva que hi residia. De retorn, passà per Poblet convertint-se al cristianisme tot ingressant a la comunitat amb el nom de Bernat.


Templet de Sant Bernat, Gracia i Maria màrtirs, a Poblet.

Cap a l’any 1178, després d’haver estat cellerer o bosser de la comunitat, anà a Lleida on aconseguí la conversió de la seva tia. L’any 1181, demanà per anar a Carlet i predicar la fe cristiana. Arribat al lloc, el monjo no trobà més que resistència per part del seu germà, però aconseguí de convertir les seves dues germanes, Saida i Soraida, les quals decidiren passar amb ell a la zona cristiana i ingressar en un monestir de cistercenques amb els noms de Maria i Gràcia. Però el seu germà Al-Mansur, contrariat pel fet, feu perseguir els tres fugitius i assassinà Bernat fent-li clavar al front un clau d’amarrar barques, car pensava que, mort ell, Saida i Soraida abandonarien fàcilment la nova fe però en negar-se a apostatar al-Mansur les féu degollar.

Gravat alemany per a una col·lecció de sants.


































Els cossos dels tres màrtirs, diu la tradició, foren inhumats pels mossàrabs al lloc mateix on havien sofert el martiri, i, quan Jaume I, l’any 1242,  alliberà Alzira els féu edificar una ermita memorial. Aquesta és l’essència del relat reduït al fonamental, ara, cal veure com lliga amb la història. És disposa de prou elements que puguin donar solidesa a aquests fets?  Què hi ha que confirmi documentalment aquesta tradició?

En un primer moment, el relat, encaixa perfectament amb les notícies constatables de les relacions dels musulmans amb el comtat de Barcelona, en temps del rei Llop, tributari de Ramon Berenguer IV, ja que és coneguda i documentada, tant la permanència de sarraïns a les zones reconquerides de Lleida com la fe dels mossàrabs, cristians residents en terres musulmanes de València.

Així mateix es disposa d’un testament del segle XIII i una taula gòtica del xv, que poden donar suport als fets. El testament, datat el 1262 fou atorgat per Ferran Pere, fill de Çeit Abu Çeit. Segons aquest document Ferran Pere era fill del zaiyid Abú Zayd, ex rei almohade de València, convertit al cristianisme i aliat de Jaume I. En el seu testament, atorgat a la capital, Ferran Pere féu un seguit de deixes familiars i també de piadoses. Entre aquestes darreres, llegà una notable suma de diners per a l’erecció de diverses capelles i concretament atorgà vint sous reials per operi Sancti Bernardi Algesire, és a dir, per a l’obra de l’església de Sant Bernat d’Alzira.

Monument a l'avinguda dels Sants Patrons. Alzira.

































Com que no hi ha cap rastre d’una església o capella dedicada a sant Bernat de Claravall, a Alzira, ni en aquesta època ni posteriorment, no es pot pensar en la possibilitat de confusió per homonímia, per tant, tot fa pensar que el testament de Ferran Pere fa referència a una esglesiola en la qual era conservat el cos del monjo de Poblet, a Alzira, venerat com a sant pel seu martiri, abans de ser el cos amagat pels mossàrabs davant el perill que el territori caigués novament en mans sarraïnes.

 
Monument a l'eixample d'Alzira, dedicat als Sants Patrons.

































Això, en un testament tant proper a la data tradicional de la mort és una notícia de valor. El testament mostra, a més, que el culte al màrtir era conegut en aquell moment i tanta proximitat a l’època del martiri, agafa una força provatòria més que notable. L’esglesiola designada en el testament de Ferran Pere devia ser, o bé la que havia manat fer Jaume I, o bé una ampliació d’aquesta.

A més la devoció es seguia, ja que es disposa d’una taula del segle XV, conservada a la catedral de València, representant el martiri dels tres germans i al mateix lloc d’Alzira, s’hi va fundar el 1558, un convent anomenat dels Trinitaris de Sant Bernat que vetllaven per aquest culte en una capella de llur església.

És a aquest convent i al culte al monjo màrtir que fa referència, sens dubte, una anotació del llibre dels comptes de la Taula de València, quan, el 1572, diu que han estat donats uns diners per a misses «a frare Lluís Menau, ministre de Sent Bernat en lo monestir de Alzira».

Com que la devoció havia esdevingut més intensa i el nombre dels fidels havia fet insuficient la capella, el 1583 hom edificà una església dedicada als màrtirs, independent de la capella del convent. Fou probablement entorn del fet de ser aixecada aquesta església que, per la devoció dels fidels i l’interès del trinitari fra Simó de Rojas foren cercades i trobades les restes dels màrtirs, a Alzira, el 1599.

Capella del Corpus Christi a l'església del Patriarca de València, que guarda les relíquies dels Sants.



































Va ser aleshores que l’abat Tarròs de Poblet es va preocupar d’obtenir-ne relíquies per al monestir, cosa que aconseguiria el seu successor, l’abat Trilla. El 2 de setembre del 1603, les relíquies foren rebudes solemnement a Poblet i, en l’aniversari d’aquest fet, fou establerta la festa litúrgica dedicada als tres màrtirs, que encara avui se celebra al monestir.

Tant a Alzira, on sant Bernat és patró de la ciutat, com a Carlet, hi ha una ermita dedicada als màrtirs, que fou beneïda el 1666. La devoció és intensa i els devots d’Alzira i de Carlet peregrinen sovint a Poblet, on fou lliurada pels alzirenys, a l’actual comunitat, una relíquia del monjo màrtir, puix que les antigues es perderen amb l’exclaustració.

 
Ermita de Sant Bernat a Carlet.


Així doncs és com es pot fer el seguiment dels protagonistes d’una llegenda medieval. Uns personatges que encara avui són venerats, el 23 de juliol a l’arxidiòcesi de València i a Poblet el 2 de setembre de cada any. Primer cal despullar el relat dels guarniments, buscar les arrels històriques, sempre que puguin se constatables  i veure com poden o no encaixar amb la realitat.





dilluns, 28 juliol de 2014

S’apunta a la intencionalitat en l’incendi de la Casella


Les investigacions tenen com a hipòtesi principal que el foc, que va començar a pocs metres de la carretera que puja a la Casella per la solana, va ser intencionat.

L'Ajuntament d'Alzira presentarà en els pròxims dies als jutjats una denúncia perquè s'investiguen les causes de l'incendi. Així ho ha anunciat aquest matí el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Alzira durant la visita del director territorial de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient a la zona forestal afectada per l'incendi : "l'ajuntament està arreplegant la informació necessària per presentar al jutjat una denúncia en breu perquè s'investiguen les causes del foc, així com els possibles responsables".

Cal assenyalar que, de moment, es desconeixen les causes de l'incendi, tot i que hi ha indicis de la presència d’un grup de jóvens a prop del lloc moments abans del seu inici.

Cal assenyalar que l’incendi ha tingut gran impacte entre els veïns de la capital de la comarca, ja que, a més de ser un paratge d’enorme valor paisatgístic, es van haver de desallotjar dos urbanitzacions de la zona.

(Foto Arturo Gallego)

diumenge, 27 juliol de 2014

Incendi de la Casella: continuen efectius a la zona per refrescar el terreny

Panoràmica de la Casella


L’incendi, d’origen desconegut, anit ja no tenia flama. Segons informa el Centre d’Emergències de la Generalitat, aquest matí continuen en la zona sis brigades terrestres, dos autobombes i dos vehicles de bombers, a més d’un air tractor que sobrevolarà el terreny per a refredar-lo.


dissabte, 26 juliol de 2014

L'incendi de la Casella evoluciona favorablement

Imatge retrospectiva de la Casella


Segons que informa l'Ajuntament d'Alzira, els veïns de les urbanitzacions desallotjades ja poden tornar a les seues cases. Segons el gabinet de comunicació d'emergències de la Comunitat Valenciana l'incendi evoluciona favorablement, ja sense flama. Es quedaran mitjans terrestres a la zona perquè l'incendi no revife.

Incendi al paratge de la Casella, a Alzira


Aquesta vesprada s’ha declarat un incendi al paratge de la Casella, al terme d’Alzira. L’avís s’ha rebut a les 19:30 hores, segons el centre d’emergències. Es tracta d’una zona d’un alt valor paisatgístic. Diversos mitjans aeris s’han desplaçat al lloc de l’incendi, així com bombers. S’han desallotjat de forma preventiva les urbanitzacions “El Racó” i “El Respirall”.

Havent arribat la nit, l’incendi continua actiu.


Retalladors: València busca la millor jove promesa de l'any a Carlet


































Al recinte taurí habilitat a Carlet tindrà lloc el pròxim dimarts 9 de setembre del 2014, a les 20:00 hores, la segona edició d'un interessant concurs de retalladors de joves promeses, on 13 retalladors lluitaran per ser la millor promesa de l'any.

Aquests són els joves que lluitaran per ser la millor promesa de València 2014:

Carlos Vecina, de Meliana.
Sergio Rosalén, d’Alginet.
Alberto Jover, de Xirivella.
Carlos Alcalde, d’Algemesí.
Mario Gil, de Massamagrell.
Zacarías Fenan, d’Ontinyent.
José Parra, de Meliana.
José “Paticós”, d’Alcàsser.
Jonathan Simó, de Catarroja.
Jordi, d’Algemesí.
Rubén Grau, de Xirivella.
Martín Jiménez, de Llíria.
Rafa Mir, de Meliana.